“Si hace falta, me vuelvo a bañar como en Palomares”
Antes muerto que sencillo!

“Si hace falta, me vuelvo a bañar como en Palomares”

Antes muerto que sencillo!

Et venen per darrera i et salten a sobre amb un somriure estrafolari. Et comencen a fer petons i abraçades com un gos abandonat i acte seguit et diuen la paraula clau: T’estimo. T’estimo de què? Si ens coneixem de fa dos dies!Les “putilles del t’estimo”. Aquelles persones empalagoses que s’omplen la boca de piropos absurds per sentir-se millor. Són com un pastis rosa d’aquells que porten un kilo de sucre, que costa d’empassar i després et provoca indigestió durant dies i dies. Les coneixes i amb qüestió d’hores et col·lapsen el whatsapp, el mur del facebook i tot el què faci falta. Tenen un to de veu més aviat estrident, un pèl cursi i parlant deixen anar una cançoneta que et rebenta el cap. Elles sempre tan estupendes.  Nimfomania aguda? Dèficit d’atenció? Inseguretat? No tenen clara la seva sexualitat? Nosaltres ho tenim clar! Segurament de petites van veure massa els Teletubies.  Ja ho diem sempre, la tele fa mal!
I love you pussy!;)

Et venen per darrera i et salten a sobre amb un somriure estrafolari. Et comencen a fer petons i abraçades com un gos abandonat i acte seguit et diuen la paraula clau: T’estimo. T’estimo de què? Si ens coneixem de fa dos dies!Les “putilles del t’estimo”. Aquelles persones empalagoses que s’omplen la boca de piropos absurds per sentir-se millor. Són com un pastis rosa d’aquells que porten un kilo de sucre, que costa d’empassar i després et provoca indigestió durant dies i dies. Les coneixes i amb qüestió d’hores et col·lapsen el whatsapp, el mur del facebook i tot el què faci falta. Tenen un to de veu més aviat estrident, un pèl cursi i parlant deixen anar una cançoneta que et rebenta el cap. Elles sempre tan estupendes.
Nimfomania aguda? Dèficit d’atenció? Inseguretat? No tenen clara la seva sexualitat?
Nosaltres ho tenim clar! Segurament de petites van veure massa els Teletubies.
Ja ho diem sempre, la tele fa mal!

I love you pussy!;)

Bon any figuetes!!

Bon any figuetes!!

Perquè és Nadal i estic gilipolles!Que si vuelve a casa por navidad.Que si gambón argentino.Que si felicitació de Nadal i faig servir al nen com a ninotet.Que si felicitació estúpida al Facebook.Que si musiquetes de Nadal a tots els supermercats.Que si Anne Igartiburu per un tub.Que si Ben-Hur al costat dels avis.Que si lluminetes i ornaments a l’ho casa de putes.Que si síndrome pastelós a manta.Que si discurset del rei.Que si somriures enganxats amb cola…En fi, nosaltres ho arreglarem amb algun gin tònic de més…així ser fals costa menys!Fins l’any vinent figuetes!!

Perquè és Nadal i estic gilipolles!

Que si vuelve a casa por navidad.

Que si gambón argentino.

Que si felicitació de Nadal i faig servir al nen com a ninotet.

Que si felicitació estúpida al Facebook.

Que si musiquetes de Nadal a tots els supermercats.

Que si Anne Igartiburu per un tub.

Que si Ben-Hur al costat dels avis.

Que si lluminetes i ornaments a l’ho casa de putes.

Que si síndrome pastelós a manta.

Que si discurset del rei.

Que si somriures enganxats amb cola…

En fi, nosaltres ho arreglarem amb algun gin tònic de més…així ser fals costa menys!

Fins l’any vinent figuetes!!

Avui parlem de gossos. O més ben dit, parlem dels animals d’amos que es dediquen a passejar el seu gosset com una marioneta de circ. A l’estiu li posarem unes cues amb gomes de colors estridents, com més fúcsia millor. A l’hivern li posem la jaqueteta de cuadrets i la bufanda de topets, pobre animal, té fred! Arriba Nadal i és d’obligació emparifollar-lo com un pare noel, al pobre només li falta el sac ple de regals per acabar amb la poca dignitat que li queda. Per carnaval la disfressa no pot faltar i pel seu aniversari, li comprem “eau de dog" i que bufi les espelmes, s’ha de sentir persona! És que només li falta parlar a la pobre bèstia. Que n’és d’intel·ligent, sap quan arriba la mama!
 Serà perquè no tenen fills a qui manipular que necessiten utilitzar al seu gos? O potser massa temps lliure? Volien una nena per maquejar-la i va sortir un nen? Trauma infantil? Dèficit d’atenció? El què tenim clar és que si el gos parlés demanaria a crits un suïcidi digne.
Dignity for your dog!

Avui parlem de gossos. O més ben dit, parlem dels animals d’amos que es dediquen a passejar el seu gosset com una marioneta de circ. A l’estiu li posarem unes cues amb gomes de colors estridents, com més fúcsia millor. A l’hivern li posem la jaqueteta de cuadrets i la bufanda de topets, pobre animal, té fred! Arriba Nadal i és d’obligació emparifollar-lo com un pare noel, al pobre només li falta el sac ple de regals per acabar amb la poca dignitat que li queda. Per carnaval la disfressa no pot faltar i pel seu aniversari, li comprem “eau de dog" i que bufi les espelmes, s’ha de sentir persona! És que només li falta parlar a la pobre bèstia. Que n’és d’intel·ligent, sap quan arriba la mama!

Serà perquè no tenen fills a qui manipular que necessiten utilitzar al seu gos? O potser massa temps lliure? Volien una nena per maquejar-la i va sortir un nen? Trauma infantil? Dèficit d’atenció? El què tenim clar és que si el gos parlés demanaria a crits un suïcidi digne.

Dignity for your dog!

Es lleven a les 9:00, hora de reines. Un quilo de pote chanel, escot de pam, ulleres amb pantalla 50 polsades, pantalons de pitillu amb la figa ben marcada, talonassos, Belstaff i a desfilar en busca i captura de carn fresca. Arriben al bar amb un cotxe que les rodes només són comparables amb el diàmetre dels seus pits. Amb la cartera plena d’enciams del marit forrat de bitllets, deixen anar aquell somriure de “puton berbenero” que sembla que la cara se’ls hi hagi de desmuntar del plàstic que porten implantat. Després de 4 vermuts, l’hora d’anar a buscar als nens al cole. És per elles com la sortida de la discoteca, avui em tiro al profe de música de la nena, segur que té la flauta més llarga que el meu marit. Segon assalt, el gimnàs. De camí tots els semàfors són una oportunitat més per intentar dissimular aquests anys que tan mal els fan, i els steps són perfectes per remenar la cel.lulitis intentant posar calent al personal.I com diria Doña Carmen de Mairena i les nostres estimades HotMoms:“Yo soy esa que pone la cosa tiesa”

Es lleven a les 9:00, hora de reines. Un quilo de pote chanel, escot de pam, ulleres amb pantalla 50 polsades, pantalons de pitillu amb la figa ben marcada, talonassos, Belstaff i a desfilar en busca i captura de carn fresca. Arriben al bar amb un cotxe que les rodes només són comparables amb el diàmetre dels seus pits. Amb la cartera plena d’enciams del marit forrat de bitllets, deixen anar aquell somriure de “puton berbenero” que sembla que la cara se’ls hi hagi de desmuntar del plàstic que porten implantat. Després de 4 vermuts, l’hora d’anar a buscar als nens al cole. És per elles com la sortida de la discoteca, avui em tiro al profe de música de la nena, segur que té la flauta més llarga que el meu marit. Segon assalt, el gimnàs. De camí tots els semàfors són una oportunitat més per intentar dissimular aquests anys que tan mal els fan, i els steps són perfectes per remenar la cel.lulitis intentant posar calent al personal.

I com diria Doña Carmen de Mairena i les nostres estimades HotMoms:
“Yo soy esa que pone la cosa tiesa”

Anem forts…

Anem forts…